Na´dalt

Quan sento la paraula cronoescalada crec que el cor ja se´m accelera. El gran Kilian, al llibre "Córrer o morir" descriu molt bé el gust de sang a la gola quan puja el Kilimanjaro. Salvant les evidents distàncies, Bellmunt té prou inclinació, com per fer-te sentir aquesta sensació si pujes amb el fuet al cul.
Tot i trepitxar poc la muntanya, les pujades m´agraden molt i en aquesta ocasió fins i tot m´havia desprès de les "voladores" per adquirir unes Mizuno que gairebé pujen soles.
Ni punt de comparació!!!
Cursa amb 200 places que incomprensiblement només s´han omplert 155: Aprop de casa, organització impecable per part de Diedre i recorregut espectacular. Fixe cada any al calendari.!!!
El primer cop que miro el GPS , és al minut 4 i m´adono que no s´ha conectat el GPS. Per tant ni ritme ni metres ascendits tal com m´havia recomanat l´Enric Rota: Només temps i pulasacions. Un pel massa de transit però sensacions genials.
Hem coincidit 3 companys del club: Manu Palomino SchatZlein 33:54 , Eric Besora Molins 34:23 , Pere Lopez Soriano 40:06.
Destacar la presència a mitja pujada de l´Albert Salarich, fent d´autèntic caganer català. Amb l´oxigen que m´arribava al cervell limitadament vaig tindre  feina a pensar si era un caganer real o no, inmòbil ensenyant el cul.
I gairebé a d´alt els ànims d´un autèntic Ultraman, en Pep Sanchez.
A les últimes rampes de les escales, ambient espectacular , amb els ànims d´amics i coneguts, i per descomptat de la Rut , incansable, que fan que aquestes escales es pujin soles.
Brindar amb cava i xocolata calenta amb coca. Sens dubte , amb lo poc que m´agrada el Nadal, desde fa 2 anys celebro les festes del Na´dalt.

Pròxima parada canvi total de xip ,mitja marató de sitges.

Salut i Tri !!!

Posted in: na dalt