Només a mirar. I si es pot dir, a aprendre: el que es pot fer i potser més el què no es pot fer. La veritat és que en algun moment he notat com se´m posava la pell de gallina. Gran admiració per tothom que s´apunta a una prova de llarga distància d´aquestes característiques.
Encara era aquesta setmana que veia un video del gran Kilian Jornet on deia que hem de ser molt conscients d´on estan els nostres límits, i hem de mirar d´acostar-nos-hi però MAI de sobrepassar-lo.
He vist cares d´alegria , felicitat , de patiment però disfrutant d´assolir un repte impressionant.
Però també hem vist moltes cares de frustració, de no poder assolir uns objectius, plors , cares d´impotència.... i això que hem marxat molt d´hora.
Per la llarga distància a part d´ilusió , que crec que és fonamental, calen moltes altres coses, més importants: Sacrifici , treball, entrenaments i en tot moment saber on són els teus límits i mirar de no creuar la ratlla. Hi han moltes distàncies en triatló per no creuar la ratlla, i disfrutar de l´esport.
El cos necessita un temps d´adaptació, i en el cas del triatló necessita adaptar-se a nedar, anar en bicicleta i a córrer. Diriem que un temps d´adaptació x 3.
El cos necessita un temps d´adaptació, i en el cas del triatló necessita adaptar-se a nedar, anar en bicicleta i a córrer. Diriem que un temps d´adaptació x 3.
Distància personal asumible per disfrutar del triatló: des de l´sprint , al half. No cal més.
Felicitats a tots els finishers i també als que no han pogut acabar. Segur que hi haurà altres oportunitats, i sino és una distància IM , hi ha halfs, B , Olímpics , Sprints i també algún supersprint. La samarreta de Finisher està assegurada en gairebé totes les distàncies.
Personalment no he fet mai cap llarga distància, quan cregui que el meu cos està adaptat per córrer aquesta distància , potser m´hi atreveixo, però de moment Màxim respecte.
Salut i Tri
Entradas
1 comentaris:
Jo he fet molts anys LLD, però ara penso igual que tú. Suposo que hi ha temps per a tot...
Publicar un comentario