Per extrany que sembli, la Rut i un servidor sempre fem les vacances de l´estiu al Novembre. Ja hem perdut el compte dels cops que el nostre destí ha sigut Tenerife Sur, crec que 8 o 9.
Què té Tenerife Sur ? Vist de lluny, la major part de l´illa no val un duro, però té racons, on els que busquem relax i tranquilitat, estem millor que al cel. I desde que faig esport.....és un luxe per entrenar. Entrenar desnivell en un lloc de platja sembla una contradicció, però a Tenerife és possible, tant corrent com en bicicleta.
Aquest any m´he centrat només amb el córrer, perquè la Rut no s´hagi d´esperar tanta estona. Amb menys estona, més rendiment.
M´he llegit el llibre d´en Kilian. Llegint-lo es poden aprendre moltes coses. I no deixa de ser curiós que tan ell com en Chema Martinez, sempre han tingut un Fisioteràpeuta al seu costat.
Bé, he experimentat en pròpia pell el gust de sang a la boca que experimenta en kilian al pujar. Evidentment el meu ritme i el seu no són comparables, ja m´agradaria, però tant pujant el Teide com fent sèries a la seva base vaig experimentar aquesta sensació. Pujar al pic del Teide, amb el permís que fa falta, només ho podem fer 1 cop. Però és com una droga i una excusa per tornar l´any seguent. La idea és pujar corrent i baixar baixant pulasacions, però és impossible córrer els 600 metres del camí.
Les sèries de 1000 a 2100metres d´alçada seran un altre clàssic a partir de l´any que vé. El terreny no és pla, i toca fer 1000 de pujada i 1000 de baixada. Baixant no t´ofegues, tot i que no pases de 3:40 /km i pujant el cor s´et dispara a gairebé el màxim (185) i mires el ritme al GPS i creus que no pot ser, intentes forçar més, però és impossible anar més ràpid.
I la pujada per CHIRCHE?? Espectacular!!! Alguna rampa màxima del 23%, i tot asfaltat. Fent 2´fort i 1´suau. Ja estic esperant l´any que vé per tornar-hi.
Menció especial per la Rut, que junts varem pujar al Teide a peu, caminant els gairebé 10km fins als 3712m.
Unes vacances genials amb uns molt bons 110km de running. Demà tornem a la rutina diaria!!
Aquest any m´he centrat només amb el córrer, perquè la Rut no s´hagi d´esperar tanta estona. Amb menys estona, més rendiment.
M´he llegit el llibre d´en Kilian. Llegint-lo es poden aprendre moltes coses. I no deixa de ser curiós que tan ell com en Chema Martinez, sempre han tingut un Fisioteràpeuta al seu costat.
Bé, he experimentat en pròpia pell el gust de sang a la boca que experimenta en kilian al pujar. Evidentment el meu ritme i el seu no són comparables, ja m´agradaria, però tant pujant el Teide com fent sèries a la seva base vaig experimentar aquesta sensació. Pujar al pic del Teide, amb el permís que fa falta, només ho podem fer 1 cop. Però és com una droga i una excusa per tornar l´any seguent. La idea és pujar corrent i baixar baixant pulasacions, però és impossible córrer els 600 metres del camí.
Les sèries de 1000 a 2100metres d´alçada seran un altre clàssic a partir de l´any que vé. El terreny no és pla, i toca fer 1000 de pujada i 1000 de baixada. Baixant no t´ofegues, tot i que no pases de 3:40 /km i pujant el cor s´et dispara a gairebé el màxim (185) i mires el ritme al GPS i creus que no pot ser, intentes forçar més, però és impossible anar més ràpid.
I la pujada per CHIRCHE?? Espectacular!!! Alguna rampa màxima del 23%, i tot asfaltat. Fent 2´fort i 1´suau. Ja estic esperant l´any que vé per tornar-hi.
Menció especial per la Rut, que junts varem pujar al Teide a peu, caminant els gairebé 10km fins als 3712m.
Unes vacances genials amb uns molt bons 110km de running. Demà tornem a la rutina diaria!!
Entradas
0 comentaris:
Publicar un comentario