Avui , per no perdre el nord del blog, parlarem de Fisioteràpia, raó de ser del blog i del Club de Triatló.
La pèrdua involuntària d´orina és un dels factors més importants que
actualment constitueix un problema social i psicològic de la dona de mitja i
edat avançada . Es per això que les
teràpies per trobar solucions a l´incontinència urinària estan en
continua evolució.
La pèrdua d´orina no és cap malaltia, és un síntoma d´una
disfunció.
Entre altres causes, aquesta disfunció o mal funcionament, està relacionada
amb un desequilibri d´un conjunt de músculs i estructures
osteo-lligamentoses.
Equivocadament es pensa que la pèrdua d´orina és un factor
normal e inevitable degut a l´edat i/o després d´un part.
Freqüentment, les dones ho viuen com un tabú i se n’avergonyeixen, de
manera que espontàniament no se’n parla.
Més d’un 70% de dones que pateixen incontinència no han consultat mai a
un professional sanitari.
Avui en dia el tractament de fisioteràpia per a l’incontinència urinària
és un dels recursos més utilitzats per el tractament de les pèrdues
d’orina i prevenir de la única solució que fins ara es feia servir :la
cirurgia.
El 85% de dones realitzen un tractament de fisioteràpia després de consultar un professional i aquest els hi proposa a fi de solventar les pèrdues d’orina o bé
prevenir-les en cas de risc.
El sòl pèlvic és una estructura formada per un conjunt de músculs en
forma d’arc protector que tenen la funció precisament de protegir a la bufeta
de l’orina, l´úter i el recte.
Aquest conjunt de músculs s’anomena periné.
Aquest conjunt de músculs s’anomena periné.
Per
tal de garantir una bona funció de la bufeta de l´orina, del recte i de l’úter
és imprescindible que els músculs del sòl pèlvic mantinguin un bon to muscular,
és a dir que estiguin forts i sans.
Els músculs del sòl pèlvic no s’exerciten espontàniament. Tot i que la
persona mantingui unes condicions físiques excel·lents i faci molt esport hi ha
una sèrie de factors que influeixen de forma negativa en el bon manteniment
d’aquesta musculatura:
En l’embaràs ,l’augment de pes debilita la musculatura perineal provocant
una gran distensió, que arribarà al màxim en el moment del part. Generalment i
de forma natural els músculs del periné recuperen el seu estat normal en
el postpart.
Tot i així es recomana fer una bona reeducació del sòl pèlvic,
sobretot en aquells embarassos difícils, nadons de gran pes, si s’han tingut
pèrdues d’orina durant l’embaràs, si durant l’embaràs hi ha hagut un augment de
pes major al recomanat, en el cas de l’ús d’instrumentació durant el part
(fòrceps, ventoses).. La reeducació dels músculs del sòl pèlvic disminueix el
risc de disfuncions pèlviques com poden ser incontinència urinària, el descens
de matriu, pèrdua de sensibilitat en les relacions sexuals, restrenyiment..., és
a dir trastorns que afecten la qualitat de vida que podrien ser secundaris a
una debilitat de la musculatura del sòl pèlvic.
La majoria de dones després del part es preocupen per a recuperar la
musculatura de l’abdomen i descuiden el periné. En cap cas es pot iniciar una
recuperació dels músculs de l’abdomen abans que el periné.
La pràctica d’una activitat esportiva de forma habitual que
requereixi salts o impactes (aeròbic, atletisme, footing...) augmenta la
pressió directament en el periné i amb el temps es debilita. Per aquest motiu
molta gent jove sense tenir fills, professores d’aeròbic, atletes… pateixen
incontinència urinària.
Seria recomanable introduir exercicis perineals en molts esports, per tal
de fer una bona prevenció.
Durant la menopausa ,hi ha uns canvis hormonals que produeixen una pèrdua
d’el.lasticitat dels músculs del periné i es debiliten. També l’edat en debilita la
musculatura , igual que qualsevol altre múscul del cos, de tal manera
que moltes vegades els problemes de pèrdues d’orina o descens de bufeta
(prolapse) apareixen sobretot a la menopausa.
A tots aquests factors mencionats
podem afegir els factors hereditaris, l’obesitat, mals hàbits miccionals
(retenir molt la orina o bé apretar amb molta força per buidar bé la bufeta),
portar faixes ortopèdiques, tos crònica, la pràctica habitual amb instruments de
vent... La pèrdua de força d’aquest conjunt de músculs ens pot provocar des
d’una pèrdua d’orina ocasional a un descens de l’úter o una incontinència
anal, incontinència d’orina o pèrdues d’orina en qualsevol moment o lloc
inadequat, és un problema de control voluntari de la micció.
Generalment s’inicia amb pèrdues d’orina quan es fa un esforç, al tossir
o esternudar, riure, saltar, córrer, caminar, fer exercici.. Un 40% de dones de
menys de 45 anys té incontinència urinària. Si no s’actua buscant una solució a
l’inici amb els mínims símptomes, empitjora i les pèrdues d’orina ens porten a
l’ús de compreses diàriament, el control de la micció es fa més difícil i més
urgent i imperiós, fins al moment que les pèrdues d’orina no es poden aturar.
Progressivament la dona redueix la seva vida social i les activitats
quotidianes, perd l’autoestima i seguretat en si mateixa, i pot arribar a una
depressió.
Paral·lelament la les pèrdues d’orina pot presentar-se incontinència
anal, incapacitat de controlar els gasos, o fins i tot pèrdues
involuntàries de contingut rectal.
El restrenyiment en ocasions pot ésser degut a
un mal funcionament dels músculs del sòl pèlvic i igualment que la incontinència
pot solventar-se, mitjançant una pauta d’exercicis juntament o no amb pèrdua
d’orina és pot presentar un prolapse o descens de matriu o/i bufeta i/o recte.
El tractament inicialment és d’abordatge fisioterapèutic, tot i que si no
s’actua a temps, progressivament s'empitjora ,de manera que l’única
solució serà la quirúrgica.
Fins i tot desprès de la cirurgia hi ha persones que
degut a la gran debilitat d’aquest conjunt muscular, amb el temps de nou
presenten un descens de l’òrgan intervingut o bé una incontinència. Per això es
recomana fer tractament de fisioteràpia del sòl pèlvic abans i desprès de la
cirurgia, a fi de millorar la qualitat de la musculatura. La falta de to
muscular redueix la irrigació sanguínia de la zona del periné i disminueix la
força de les contraccions musculars de manera que dificulta la sensibilitat
sexual en el coit i la intensitat dels orgasmes, fins i tot es pot presentat
dolor a les relacions.Tots aquests problemes afecten l’autoestima de la dona i
amb el temps la relació de parella. La prevenció de les disfuncions o problemes
que ens pot causar la insuficiència dels músculs del periné pot iniciar-se a
qualsevol edat.
El tractament que ofereix el camp de la
fisioteràpia en la reeducació del sòl pèlvic és molt ampli. En cas de tenir el
mínim símptoma, tot i que sigui molt lleu, s’ha de consultar a un
professional el mes aviat possible, és un signe d’alerta que ens manifesta una
debilitat muscular del sòl pèlvic. I convé iniciar un tractament de
fisioteràpia sense esperar que empitjori. La recuperació serà més fàcil, més
ràpida.
En cas de ser una persona que presenta un problema de llarga evolució,
mai és massa tard per iniciar un tractament o fer una valoració del
cas.
El tractament de fisioteràpia a Fisiorutpujol.com és personalitzat i
adaptat a cada pacient ,depenent del tipus d’incontinència o disfunció que
presenti, i sempre és realitzat per la Rut Pujol Caralt.
Requereix els coneixements d’unes tècniques molt especifiques dins el
camp de la uro-ginecologia.
És imprescindible una historia clínica complerta i rigorosa i un estudi
dels factors de risc, ens facilita dades per tal d’orientar el tractament. El
treball s’inicia amb la conscienciació de la musculatura perineal mitjançant
l’ajuda pautada del fisioterapeuta.La reeducació és molt senzilla i en cap cas
dolorosa, a fi d’informar i orientar el tractament fem ús d’uns dibuixos o
làmines, fent més entenedor l’objectiu de la reeducació. Les tècniques que
s’utilitzen són diverses i es valora a cada cas el tractament necessari.
Aquestes tècniques inclouen l’aprenentatge d’uns exercicis específics dels
músculs perineals amb ajuda del fisioterapeuta, tècniques d’electroestimulació
muscular que ajuden a millorar la força de les contracció del
periné, tècniques de biofeedback amb les quals s’observa l’activitat muscular
del periné a través d’una pantalla, així la pacient podrà comprovar si el
treball que realitza és prou eficaç, com cal millorar-lo....Exercicis específics
del treball de la musculatura del transvers de l’abdomen. És imprescindible la
col·laboració de la pacient a casa mentre dura el tractament, realitzant uns
exercicis pautats pel fisioterapeuta. Una vegada finalitzat el tractament al
centre es recomana seguir uns exercicis i s’indiquen unes pautes, que varien
depenent del diagnòstic
Entradas
0 comentaris:
Publicar un comentario